Avui en dia tothom vol aprendre anglès. Els nens aprenen anglès a les escoles des de ben petits. Aprenen de memòria l’alfabet, canten cançons, responen “-My name is …-“ a la pregunta “-What’s your name?-“ i als pares ens emociona sentir els nostres fills expressar-se en un altre idioma. Però molt sovint a alguns nens i nenes els costa llençar-se alhora d’expressar-se en anglès; tot i que l’entenen. Els fa “vergonya”.
Com poden assimilar i aplicar d’una manera natural i instintiva el que aprenen a l’escola de manera teòrica? Com poden fer seva aquesta llengua? Com els podem estimular perque perdin la vergonya i la por a equivocar-se expressant-se en anglès?
Proposem que el teatre sigui un context on els nens i nenes es llencin a parlar en anglès.
En les nostres classes de teatre es plantejaran situacions quotidianes (improvisacions, històries curtes, sketches…) on els alumnes hauran de participar sempre parlant en anglès i així desenvolupar i practicar tota la informació que recullen a les seves escoles.
Les nostres classes són pràctiques des de l’inici, on els nens han d’expressar les idees, intencions, fins i tot sentiments per portar a terme les escenes teatrals.
Objectius:
Aconseguir que els nens es llencin i perdin la por a parlar en anglès.
Crear la necessitat en l’alumne de parlar en anglès a la classe.
Aprofitar el context teatral perque l’alumne es vinculi amb l’anglès des d’un altre punt de vista. Des de l’experiència vital. Des de la pràctica.
